Sí, acabo amb els videoclips perquè al final això semblarà un monogràfic… Res, un videoclip menys senzill que els anteriors però un dels que m'ha impactat més en la meva vida (i també té els seus anyets. "Timber" de Coldcut.
[@more@]
Obviament, aquesta gent tampoc ha descobert la sopa d'all. Si no, veieu aquest grandiós videoclip que va realitzar Sipke Jonze per a la cançó "Praise you" de Fatboy Slim.
[@more@]
Ara que he provat això de penjar videos, enganxa. I per mostra, un altre botó, aquest gran video clip de Ok Go (que abans de penjar el video a youtube no els coneixien ni a casa seva). S'han acabat els ultramegavideoclips amb supermiliopressupostos…
[@more@]
Doncs sí, ja estem un escaló més aprop de la utopia. D'un món on la informació serà lliure i l'SGAE serà un record amagat al fons de la memória. De moment, una pel·lícula sobre la qual ja no existeixen drets. "The thirty-nine steps", una de les obres primerenques del mestre Hitchcock en versió original i sense subtítols, com ha de ser. I la podeu veure aquí! Que la disfruteu…
[@more@]
Ja sé que fa molt temps que no escrivia res per aquí, però avui n’he tingut una necessitat indescriptible, per culpa d’aquest home:
Bé, és cert que a molts l’actual papa Beneit XVI els fa por pel seu aspecte (com es pot comprobar en els anteriors parescuts raonables), però diguéssim que això ja ho teníem assumit.
Però és que resulta que acabo de veure un fabulós documental al 33 que portava per títol Guardià de l’Esglèsia. El documental estava inclós dins el programa Cronos, que cada setmana emetrà un documental d’aquests de gran pressupost de la BBC i coses per l’estil, de contingut històric, de la mà de l’Enric Calpena (sí, el del Seciències). Bé, al què anàvem. El documental versava sobre el què tots coneixem com a Santa Inquisició i que, es veu, encara perdura avui en dia sota el nom de Congregació per la Doctrina de la Fe. Aquí teniu la seva pàgina web per si us interessa.
Sí, tenen pàgina web, deu ser l’única cosa en què s’han modernitzat aquests carques. Perquè bé, d’acord, ja no es dediquen a cremar bruixes pels puestus (només faltaria!) però encara celebren judicis contra els seus que se’n van de la ratlla (llegeixi’s recomanar a la gent que utilitzi condó o estar a favor de la lluita de classes).
El pitjor del cas és que quan es va fer el documental en qüestió… no endevineu qui era el màxim inquisidor de tota aquesta trepa? Sí, ho heu encertat, el llavors cardenal Ratzinger, avui papa Beneit XVI. I no volgueu saber que a gust que es quedava deixant anar discursos que semblaven ben bé de l’època medieval.
Aquest home em fa por…
[@more@]
Persèpolis és l’autobiografia de Marjane Satrapi, la primera autora de còmics que ha donat l’Iran. Però havent nascut (i durant molt temps viscut) a l’Iran vol dir que la seva biografia no s’assembla massa (segurament per sort) a la de qualsevol de nosaltres. La vida de la Marjane ha estat molt marcada per la vida del seu país. La revolució islàmica va esclatar quan ella tenia deu anys i el nou règim va provocar un canvi molt dràstic en la vida de tots els iranians (l’obligatorietat de les dones d’anar pel carrer amb vel n’és el més evident). A més, poc després Iraq els va declarar la guerra.
plegat sembli molt seriós, l’obra també té un punt d’ironia que fa més lleuger tot el contingut.[@more@]
Que no ho dic jo, que ho diu el senyor Matt Groening. I si ho diu el creador de les dues grans sèries que són els Simpson i Futurama, doncs ens l’haurem de creure.
Sota el títol de El amor es el infierno, l’editorial Astiberri acaba de publicar un petit recull de les moltes tires que va publicar Groening sota el títol de Live in hell molt temps abans que es dediqués a l’animació (i que obviament són un clar antecedent). La majoria són, com el títol indica, relacionades amb el tema de l’amor, les relacions de parella, la paternitat… Amb un humor igual d’àcid que en les seves obres animades, però amb un estil que els seguidors d’El Jueves associaran més al Para ti que eres joven. La principal diferència seria que en l’obra de Groening els protagonistes són conillets enlloc de persones.
Realment molt recomanable, sobretot pels fans de les seves sèries però també per qualsevol que busqui un punt de vista d’allò més sarcàstic de la vid cotidiana.
Rústica
Blanco y negro. 48 páginas
7 euros
Código: 95 14664 36 1
[@more@]
La unvrisaetit de Camirdbge ha fet un esduti i ha arabirt a la colcuinsó que qaun llgeim no ho fem lltera per lltera snio que caetpm les puealras de cop. D’auqetsa meanra, les llteres pdoen etasr en qulasovel oderr, exptceunat la piremra i la utlmia.
El que no diu l’etsudi és el que ctosa ecriuse d’auqtsea mernaa.
[@more@]
I si no ho creieu, compareu aquestes dues notícies d’actualitat:
Què, quines conclusions en treieu. Sí, en un primer cop d’ull podríem arribar a la conclusió que els gendarmes tusten menys i detenen més que la guàrdia urbana.
Però, anem a fer una reflexió més profunda. A França munten la del 15 per defensar els drets dels treballadors joves i aquí… aquí fem una batalla campal per defensar el nostre dret a… EMBORRATXAR-NOS!
Sobren els comentaris.
[@more@]
