Bé, no és exactament veritat, però sempre és millor posar títols impactants, així la gent s’acosta a llegir la resta.La qüestió, he descobert un tiu que es diu Richard Cheese i que fa versions de grups moderns a ritme de swing en el més pur estil Frank Sinatra. Els grups versionats van des de Pink Floyd fins a Limp Bizkit, passant per Metallica, Rage Against the Machine, Madonna, Led Zeppelin i un molt llarg (i quan dic molt llarg, vull dir molt llarg) etcetera. Aquí teniu la pàgina oficial d’on podreu baixar-vos troços d’algunes cançons (no seré jo qui us digui que podeu trobar tots els discs a l’emule).
Realment sembla una frikada (i ho és) però les cançons sonen molt bé i a més tenen la gràcia que ja les coneixes, però d’una manera extremadament diferent. Vaja, que no tenen pèrdua (el We Don’t Need No Education dels Pink Floyd és impressionant). I les portades dels discs tampoc. Mireu, sino, el Dark side of the moon de Pink Floyd i el The sunny side of the moon del nostre amic Richard.
[@more@]
Afegeixo a la llista d’enllaços 
Jo també m’ho pregunto. I per moltes voltes que hi dono, no hi trobo res en comú. La qüestió és que aquesta nit he anat a l’Auditori a veure un concert de l’OBC interpretant obres de Wagner. I m’ha sorprès molt veure que dus files darrera meu hi havia un home amb els cascos posats. El primer que he pensat ha estat que es portava la seva discografia de Wagner de casa i anava comparant el que sentia en viu i pels cascos.
Com tots ja sabíem, 
Bé, per si hi ha algú a qui li interessa això dels oscars, 
Es veu que als de la 
Doncs resulta que aquesta tarda tenia una estoneta lliure i, com que